Avui sento que he desaprés moltes coses, curiós tenint en compte que em passo els dies (casi tots) estudiant. Últimament vaig abandonant certeses, oblidant conviccions, ignorant consells, estripant pensaments. M'he buidat de tots els bàlsams, he passat dels analgèsics, m'he revelat contra l'embenatge i ara tota jo estic en carn viva, vermella i vulnerable... esperant una regeneració. Inmòbil, mirant el sostre, concentrada en el meu propi dolor i en com sóc molt més capaç de suportar-lo del que em pensava.

Sóc conscient de que no puc seguir així molt de temps, no es pot viure amb la carn exposada...

Planejo la meva regeneració, decideixo, un altre cop, que no moriré aquesta vegada. Tot es qüestió de supervivència. Jo he fet la meva elecció, et preguntaré la teva i tots dos escriurem la sentència que ens perdonarà o ens condemnarà i tot s'haurà acabat.