Acceptar la pèrdua (Tic)Acceptar que s'ha acabat (Tac)
Despedir-nos del jo de les fotos (Tic)
Ja no existeix (Tac)
Era així,sentía així, (Tic)
es pentinava aixá...(Tac)
en aquell moment, (Tic)
en aquell instant. (Tac)
El Tic i el Tac, ( Tic)
ens empènyen despietàdament (Tac)
pel camí de temps (Tic)
pel camí dels anys (Tac)
són rígids monstres (Tic)
a qui importa poc (Tac)
si ens hem perdut (Tic)
algún detall (Tac)
ens arràstren penosament (Tic)
d'un principi a un final (Tac)
i d'un final (Tic)
al següent principi (Tac)
Lluitem en va (Tic)
per atrapar moments (Tac)
Correm desesperats (Tic)
per guanyar temps al temps (Tac)
Buscant ETERNITAT (Tic)
en cada pas (Tac)
i en cada principi (Tic)
i en cada final (Tac)
1 comentario:
Tan de bo fos tan fàcil poder encadenar el temps com tu el descrius, com una successió de principis i finals. Justament la perversió de la memòria és aquest aquest tacte gelatinós que s'esmuny entre els porus de la pell i ens sorprèn dubtant, confonent record, present i desig.
(M'agrada molt el text! Un regal llegir-lo)
Publicar un comentario